Comisario Domènec Ribot, Crítico de arte, Barcelona, septiembre de 2020.
Núria Manso: Bogeria, riure i mort, 2020.
La iconografia és una ciència desenvolupada durant la primera meitat del segle XX, per Erwin Panofsky, que considera la imatge visual com a portadora d’interessos formals i continguts intrínsecs. Així, cal concebre l’obra d’art amb un valor viu ple de significats i portador d’idees culturals. Aquests principis poden extrapolar-se plenament a la producció videogràfica de l’artista Núria Manso (Barcelona, 1960).
La base del seu actual treball artístic són les imatges processades que esdevenen una forma de pensament. Ja amb anterioritat, aquesta artista havia desenvolupat les possibilitats de les imatges concatenades on, a més a més dels valors i significats de cada imatge, calia cercar un significat en conjunt. L’actual etapa artística de Núria Manso, com a productora de vídeos de creació, podríem situar-la amb posterioritat a una notable i complexa producció videogràfica anomenada Dokuart (exhibida al Centre d’Art Santa Mònica, Barcelona, 2011).
Des de llavors els seus treballs videogràfics, més senzills i menys grandiloqüents, s’han anat succeint any rere any. Els fonaments són, si més no, similars conceptualment a altres treballs fotogràfics seus: el tractament de múltiples imatges de forma simultània. Ara, els vídeos són animacions d’imatges que transcorren una darrera l’altra. Són documents gràfics d’instal·lacions artístiques anteriors o seqüències fotogràfiques d’experiències i moment vitals de l’artista.
Núria Manso presenta tres dels seus darrers vídeos al Festival LOOP 2020 (ja havia participat en edicions anteriors a través de les galeries RED 3 i H2O de Barcelona). El primer d’ells, I si són coses nostres (2019) aborda el tema de la bogeria a partir d’experiències o records vivencials que va combinant amb seqüènces d’escaners cerebrals. El món personal i la realitat artística es barregen en una seqüència caòtica que ens endinsen en les falses realitats dels estats propers als deliris.
3’ 26’/ 2019
I SI SON COSES NOSTRES (Versió Catalá)
A Xiuxiuejant (2020) fa una al·legoria al riure i als estats d’alegria. Imatges de peus i viatgers del metro es baregen amb mirades i rialles de l’artista com si no pogués contenir el riure. Les imatges, que se succeeixen ràpidament, generen una confrontació amb l’espectador a causa d’aquesta diversitat semàntica i iconogràfica entre l’incitació al riure i els viatgers amb els seus peus.
Núria Manso. XIUXIUEJANT (Catalá)
Si l’any 2020 passarà a la històri ho serà per les conseqüències que comportà la pandèmia del coronavirus. Tota creació artística quedarà impregnada per aquest situació no volguda. Els dos vídeos anteriors van ser fets abans de l’inici de la pandèmia i quedaria per veure si hi ha algun element premonitori. El darrer vídeo que presenta Núria Manso va ser realitzat en l’anoment postconfinament i tracta sobre la mort: el seu títol és Quan tot s’acaba (2020).
Quan tot s’acaba ens presenta un discurs asserenat sobre el final de la vida. Primerament, a partir d’imatges zenitals captades des dels punts més alts d’edificis emblemàtics de la ciutat de Barcelona que fan una clara referència al cel i les imatges captades des de dalt. Seguidament, la concatenació d’imatges canvia per unes seqüències de rius fins arribar a la seva desembocadura al mar.
Núria Manso. Quan tot s’acaba (Catala)
Dijous 12 de Novembre a les 19h Trobada en directe per zoom amb l’artista Núria Manso i el comissari Domènec Ribot, dins el citySCREEN Loop 2020.
Nuria Manso: LOOP 2020
Hora: 12 nov 2020 07:00 PM Madrid
Unirse a la reunión Zoom
https://zoom.us/j/96801728094?pwd=UWtHRllxcE1EYXY1RFo3a00vTExOQT09
ID de reunión: 968 0172 8094
Código de acceso: Qabq8s
